D’uns anys cap aquí ens estem trobant amb problemes en la xarxa de clavegueram que abans no existien; embussaments provocats per l’acumulació de tovalloletes en les canonades, principalment en els baixants i escomeses dels edificis.
Aquest fet s’ha tornat habitual en totes les xarxes d’arreu d’Europa i està provocat principalment per l’augment del consum d’aquest producte, de difícil desintegració, i a la falta d’informació dels consumidors, que les llencen pel vàter.
Analitzem el monstre:
Les tovalloletes humides estan fetes amb fibres molt resistents (cel·lulosa i plàstic) que, encara que en l’envàs s’indiqui que són biodegradables, triguen molt a desfer-se. Això fa que es vaguin acumulant i finalment puguin taponar els conductes.
Al respecte hi ha un informe de l’OCU que assaja varies marques que s’anuncien com aptes per llençar-les al vàter; però l’estudi conclou que podria tractar-se de publicitat enganyosa i que si s’utilitzen no s’han de llençar al WC.
https://www.ocu.org/consumo-familia/bebes/noticias/toallitas-humedas/resultados-estudio
Recorregut de les tovalloletes en el clavegueram:
Una vegada la tovalloleta es llançada pel vàter, va pels conductes i arquetes del clavegueram de l’edifici. Aquestes arquetes són ja un punt on es poden anar acumulant i començar a crear-se un monstre que acabi obstruint les canonades. Si continuen circulant passen al sanejament municipal on es van afegint a les d’altres habitatges en els registres del carrer, i el monstre va creixent... El camí seguirà, si no queden abans embussades en algun punt, fins a les estacions de bombament d’aigües residuals, on s’adheriran a les bombes obstaculitzant-les i impedint que puguin bombejar l’aigua fecal. EL problema no acaba aquí, ja que finalment moltes arriben a les depuradores, taponant les instal·lacions, paralitzant el seu funcionament i podent provocar que es desbordin les aigües fecals per arribar als rius i al medi ambient. En el medi ambient, els microplàstics que formen part de les tovalloletes arriben als mars i poden passar a ser consumits pels animals, provocant la seva mort o entrant a la cadena alimentaria d’altres animals.
Algunes xifres:
Segons dades de la campanya “Stop tovalloletes al vàter” d’Aigües de Barcelona:
- En 2 dies només es desintegra el 36% de la tovalloleta humida.
- S’aboquen 1,4 Kg. de deixalles en els vàters, per habitant i any.
- 8 de cada 10 serveis d’embussos en el clavegueram són causats per les tovalloletes, amb un cost mitjà a les comunitats de 300€.
- Generen el 46% de les emergències (any 2014) registrades.
- A l’estat espanyol suposen un cost de 200 milions a l’any.
- Representen un augment entre el 4 i 6% del cost de la gestió del cicle de l’aigua.
Que hi podem fer?
Com veiem la comoditat del gest de llençar les tovalloletes humides o d’altres residus pel vàter ens comporta unes incomoditats MAJÚSCULES!!!!
Tenim problemes de mal funcionament de la xarxa de sanejament que repercuteix sobre els usuaris, problemes d’augment de despeses per la neteja, reparació i manteniment del clavegueram, augment de problemes medi-ambientals de contaminació, problemes sanitaris per l’entrada de microplàstics en la cadena alimentaria, per enumerar-ne alguns.
Definitivament el gest més còmode i sostenible és no llençar les tovalloletes humides al vàter. El vàter no és una paperera!
AIGÜES DE BLANES, S.A. · Servei Municipal d'Abastament d'Aigua Potable
