ABSA realitza anàlisis per detectar la presència de microorganismes (coliforms, E-coli, bacteris aerobis, clostridis, enterococs, etc) i productes químics (pH, amoníac, nitrits, nitrats, ferro, manganès, calci…) indesitjables, i altres paràmetres com els organolèptics (olor, color, terbolesa…).
Així és realitzen al voltant de 2000 anàlisis físico-químiques i microbiològiques. Aquestes anàlisis garanteixen la potabilitat de l'aigua que se subministra als usuaris. Aigües de Blanes, S.A. vetlla perquè la qualitat de l'aigua obtinguda a la planta potabilitzadora es mantingui al llarg del seu recorregut per la xarxa de distribució.
També realitzem en continu anàlisis del clor residual de l’aigua de consum en diferents punts de la xarxa de distribució, per garantir la presència d’una dosi mínima d’aquest desinfectant, com a garantia sanitària addicional.
Per poder realitzar aquests controls, el Laboratori disposa de tots els equipaments necessaris i de personal qualificat.
El Laboratori d'Aigües de Blanes, S.A. està certificat en la norma UNE-EN-ISO-9001:2008 i UNE-EN-ISO 14001:2003. Està inscrit en el registre de Laboratoris de Salut Ambiental i Alimentària del Departament de Salut i en el Registre de Laboratoris Agroalimentaris de Catalunya del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.
El clor és el desinfectant d’aigua més utilitzat en el món.
L’Organització Mundial de la Salut el recomana com el desinfectant més indicat per a l’aigua, perquè és el mètode que millor garanteix la desinfecció de l’aigua fins que aquesta arriba a les aixetes dels consumidors, impedint que proliferin els agents patògens als dipòsits d’emmagatzematge i les canonades de subministrament.
A més, l’Organització Mundial de la Salut assenyala que, en les concentracions establertes per la legislació, el clor és totalment inofensiu per a la salut.
Segons la normativa estatal vigent (Reial decret 140/2003) i la Directiva europea 98/83/CE, la concentració de clor en l’aigua de consum humà no ha de superar 1 mg/l, i diferents comunitats autònomes han fixat el mínim en un valor de 0,2 mg/l.
La duresa es refereix a la concentració de minerals en l’aigua. En concret, als compostos naturals de calci i magnesi. Això ve donat per la geología del terreny per on circula l’aigua d’origen. Així, per exemple, terrenys calcaris o guixencs, provoquen Aigües més dures.
La duresa es classifica en dura o tova segons l’escala de Merck:
|
ESCALA MERCK |
|||||
|
Tipus d'aigua |
Molt tova |
Tova |
Semidura |
Dura |
Molt dura |
|
Duresa (mg CaCO3/L) |
0-79 |
80-149 |
150-329 |
330-549 |
≥550 |
|
Duresa (ºfH) |
0-7’9 |
7’9-15 |
15-32’9 |
33-54’9 |
≥55 |
La duresa es pot expresar en diferents unitats: mg de carbonat de calci (mg CaCO3/l), graus francesos (ºfH) o graus alemanys (ºdH). Les equivalències són:
1 °fH = 10 mg CaCO3/l
1 °dH = 17,8 mg CaCO3/l
La duresa no comporta cap risc sanitari. De fet, el calci i el magnesi són essencials per la salut.
D'altra banda, la duresa elevada té un efecte d'incrustacions en els aparells per on hi circula.
Aquest és un paràmetre que actualment es demana a l'hora de programar els electrodomèstics.
Vols saber quina duresa hi ha al nostre municipi?
Duresa de l'aigua de Blanes
AIGÜES DE BLANES, S.A. · Servei Municipal d'Abastament d'Aigua Potable
