Sens dubte. L’aigua de l’aixeta és potable, és a dir, és aigua que poden ingerir les persones sense risc per a la salut.

En relació al consum de l’aigua subministrada hi ha la possibilitat que algunes manipulacions inapropiades no intencionades per part de l’usuari puguin provocar un risc sanitari indesitjat. En aquest sentit assenyalem a continuació una relació de les principals irregularitats que es poden preveure:

- Que el consumidor disposi d’instal·lacions interiors de tractament i/o emmagatzematge (per exemple: dipòsits interiors, cisternes, aljubs, descalcificadores, equips de tractament per membranes, filtres de sorra o carbó actiu, etc.) sense que aquestes es trobin en condicions sanitàriament correctes, bé perquè no es realitzi el manteniment i neteja adequats o perquè siguin aparells no homologats o inadequats. 

 - Que el material de les instal·lacions interiors pugui provocar una afectació a l’aigua subministrada, ja sigui perquè es produeixin concentracions de substàncies nocives o es modifiquin les característiques organolèptiques o de salubritat de l’aigua.

- Que el consumidor afegeixi, per a la desinfecció, lleixius o altres substàncies que no compleixin la legislació vigent per a aquests propòsits.

- Que el consumidor utilitzi immediatament l’aigua de consum després d’absentar-se per un període superior a cinc dies del domicili sense que s’hagi produït la necessària renovació de l’aigua continguda als circuits interiors de la instal·lació.

- Que un usuari/consumidor utilitzi dispositius domèstics (atuells, garrafes, ampolles, gerres, etc.) per a l’emmagatzematge i posterior consum de l’aigua sense les degudes precaucions higièniques o per un temps excessiu.

L’aigua de l’aixeta és potable i compleix totes les normatives de qualitat establertes per la legislació. Per això, no és necessari adquirir cap dispositiu addicional per tractar aquesta aigua.

Sí que cal remarcar que, si es deicideix fer ús d’algun d’aquests dispositius, heu de tenir molta cura i fer un manteniment adequat i regular, per tal que no apareguin riscos per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l’aigua, concentracions elevades de sodi, etc.).

L’aigua de consum humà té en la seva composició sals i substàncies que li donen un sabor i una olor particular. Per tant, que l’aigua tingui un determinat gust i olor no ha de considerar-se com a indicador d’aigua no potable. De fet, la majoria dels components que fan que l’aigua tingui un aspecte, un sabor o una olor desagradable no són perjudicials per a la salut.

No obstant això, en el cas que, de sobte, l’aigua surti bruta, amb un sabor o una olor desagradable, et recomanem que et posis en contacte amb el nostre servei d’atenció d’atenció al client.

L’aigua no és altra cosa que dues molècules d’hidrogen i una d’oxigen. Així de simple però, alhora, així de complicat. Es tracta d’un dels elements més importants per la salut dels éssers vius.

L’organisme humà està format majoritàriament d’aigua. Aquesta forma part del 70% del pes del cos humà. L’aigua és necessària per a la majoria de funcions vitals i el cos perd al llarg del dia uns 2 litres d’aigua. Per això és fonamental una correcta hidratació mitjançant una ingesta adequada.

A més, l’aigua de l’aixeta pot contenir alguns minerals que també són indispensables per a l’organisme, com per exemple calci, magnesi, bicarbonats, sulfats.

L’aigua de l’aixeta conté sals minerals i altres nutrients que li acostumen a proporcionar un sabor i una olor particular.

Per millorar-ne el sabor i l’olor, és recomanable dipositar l’aigua de l’aixeta en una gerra oberta de vidre, deixar-la reposar durant mitja hora perquè s’evapori el clor i introduir-la posteriorment al frigorífic. El fet de refredar l’aigua mitiga el seu gust i l’olor de clor.

Igualment, si hi afegeixes una gota de suc de llimona millora el seu sabor.